La ciutat de Saint Peray, al Roine, Crèdit: Getty Images
- El més destacat
- Revista: número de setembre de 2017
- Tastings Home
Les fortunes de totes les regions vitivinícoles disminueixen i disminueixen, però la història de St-Péray, la denominació més meridional del nord del Roine, és més turbulenta que la majoria.
punt cec temporada 2 episodi 8
Elaborant vins escumosos de mètode tradicional ja el 1829, St-Péray aviat va competir amb Champagne en qualitat i preu. A finals del 1800 va ser devastada per la fil·loxera, però a mesura que intentava recuperar-se, els negociadors larcenosos van pagar el seu bon nom passant vins inferiors. A finals del segle XX havia caigut a la foscor, però St-Péray torna a pujar, i aquesta vegada són els blancs quiets de l’ascendent.
La ciutat de St-Péray es troba a la riba oest del Roine, en una pintoresca vall creada per un afluent anomenat Mialan. Un dels costats de la vall és de granit, l’altre és un aflorament de pedra calcària amb el castell de Crussol del segle XII en ruïnes a la part superior. Les vinyes creixen als dos sòls: la pedra calcària confereix frescor i la tensió del granit aporta maduresa i salinitat. Amb només 89 ha de vinya, és una denominació petita, però en creixement.
St-Péray només produeix vins blancs, amb Marsanne, Roussanne o ambdós. Marsanne aporta fruits de pedra, cos i estructura. Roussanne és menys comú ja que és sensible a les malalties i pot madurar de cop, però aporta aromes de pera, notes florals i frescor. La majoria dels productors barregen els dos o utilitzen Marsanne pur, sobretot per als vins escumosos.
Malgrat l’escassetat de mousseux de St-Péray en l’actualitat, hi ha una diversitat d’estils. Fins i tot els més lleugers tenen una amplada inusual al paladar. Exemples més concentrats, amb una llarga criança de les mares, poden ser molt cors, ric i saborós per a un vi escumós. El mousseux de St-Péray d’avui no té la finor d’un bon xampany, però sí que té un estil característic i característic. Productors amb qualitat, com Rémy Nodin, lideren una recuperació gradual.
hart of dixie temporada 3 episodi 20
Els vins tranquils, però, ara són de classe mundial. Varia des de l'estil de cos mitjà, fresc i floral fins a cos amb cos i opulent. El que caracteritza St-Péray en el context d'altres vins del nord de Roine Marsanne-Roussanne és una certa suavitat al paladar. És fonamental equilibrar-ho, sovint tant per acidesa (mai alta en St-Péray) com per tanins lleugers, mineralitat i una amargor agradable. En cas contrari, els vins poden ser fluixos.
Des que St-Péray ha tornat a tocar, alguns han impulsat un estil ambiciós i concentrat. Quan funciona, els vins poden impressionar i funcionar bé amb plats rics. Però, si s’excedeixen, no tenen potabilitat i refresc, encara més amb l’envelliment prolongat del roure. Els que se centren en la tensió i la frescor tendeixen a produir una expressió més precisa i articulada del terrer.
Els anys més frescos, com el 2014, sovint donen bons resultats, ja que conserven l’acidesa i la frescor tan importants. Els anys més càlids tradicionalment han tingut menys èxit, però em va impressionar la qualitat constant de la verema 2015. Seran els millors per beure joves, però St-Péray no és en cap cas un vi per a una criança llarga, i el 2016 sembla encara més fort. El futur torna a ser brillant per a aquest fènix del nord del Roine.
elemental temporada 6 episodi 15
